Pissarra digital

Les pissarres digitals són el futur. Un futur que espero que puguem dir que és un futur proper. A l'anunci que va fer la Generalitat fa poc més d'un mes, podem afegir unes quantes experiències que s'han dut a terme en escoles d'Infantil, Primària i Secundària públiques i privades de Catalunya.
Actualment, podem dir que a Blanquerna ja utilitzem les pissarres digitals... Pràcticament cada dia anem a alguna aula que disposa de pantalla, projector i ordinador amb connexió a internet. Amb tot, però, hi ha unes altres pissares digitals molt més desenvolupades, les Pissarres digitals interactives. Són unes pantalles tàctils gegants que ens permeten arrossegar, clicar, dibuixar... tot el que fem amb el ratolí, però directament a la pantalla i amb molta més precisió. Com en una pissarra tradicional, hi podem escriure, dibuixar, però el més important, podem moure els objectes, obrir un programa associat o connectar-nos a internet per consultar qualsevol cosa.
Com deia al principi, tenim el futur de l'escola molt aprop. Serà qüestió d'estar al dia i no deixar-lo escapar!

La Viquipèdia en paper?

D'entrada em sembla genial la idea de Jimmy Wales.
El que no acabo de trobar tan bé és que vulgui passar un document digital al format analògic. Trobaria més sensat mantenir-lo en el format digital, com apunta l'article, en CDs o DVDs.
Per altra banda, el títol de l'article comporta confusió, ja que l'article no parla de fer-ne una edició escrita, sinó que a qualsevol lloc on hi hagi un ordinador sense connexió a internet es pugui accedir al contingut de la Viquipèdia per implrimir-lo, que és diferent. De fet, qualsevol de nosaltres pot tenir la Viquipèdia en paper...
A més, la versió catalana s'anomena Viquipèdia i no Wikipèdia... Tot plegat, em sembla un article força confús. Tot i que com he dit al principi, la idea em sembla molt bona: "tenir accés lliure a la suma del coneixement humà".

CMap Tools

Ja he penjat la prova que he fet... Sort que és una prova! És molt cutre, però no tenia gaire clar què presentar, així que he optat per anar fent diferents models i així anar coneixent el funcionament i possibilitats del programa.

XMedia

L'escrit d'avui, més que referir-se a programari interessant trobat per la xarxa, es refereix a maquinari, si bé que cal un programari específic.
Us vull parlar de l'Xmedia. Finalment, surt al mercat a un cost raonable un aparell que combina les propietats de qualsevol PC amb les de la televisió i el vídeo o DVD. És a dir, que podrem descarregar-nos pel·lícules al nostre aparell d'Xmedia i veure-les al televisor des del sofà de casa.
Em sembla que aquesta és la primera passa per aconseguir una televisió digital interactiva, millor que la TDT. D'aquesta manera, enlloc d'empassar-nos el que facin per la tele, podrem descarregar-nos allò que ens interessi o programar l'Xmedia per tal que ens gravi amb qualitat digital allò que desitgem.
De moment, he trobat un parell d'aparells al catàleg de Beep. Són l'X-Media S630 i l'X-Media D630, suposo que d'aquí uns mesos els preus baixaran una miqueta més i les prestacions augmentaran.
Seguint en aquesta línia, les millores poden arribar-se a concretar a l'aula. Moltes escoles, per no dir totes, tenen televisor, vídeo, DVD o combo i ordinador amb connexió a internet. Amb aquest nou producte, podrem tenir-ho tot en un sol aparell. Ara veurem si la voluntat política ho fa possible o, com gairebé sempre, l'escola és la darrera institució a posar-se al dia...

El català

Aquest és el primer escrit original que penjo al bloc. I dic original per què la resta els he copiat dels blocs que escric per a les assignatures de la Facultat: Aplicacions Educatives a Internet i NTIC a l'àrea de llengua i literatura. En principi, aquest bloc només m'havia de servir per fer proves i no esgarrar els blocs oficials... Tot i això, hi he anat agafant el gustet i suposo que un cop acabi el quadrimestre continuaré penjant el que escrigui en aquest bloc.
Dit això, passo a escriure el que volia explicar...
No sé a sant de què m'ha vingut la idea al cap, anava en cotxe i pluf! M'he il·luminat. Duia la finestreta baixada i he sentit un comentari en castellà. No sé què dèien, però he pensat. No anem bé. Quin us fem del català? Per què m'estimo la meva llengua? Què ho ha possibilitat? Les preguntes no són en va. Em preocupa que cada vegada usem menys la nostra llengua i penso que alguna cosa ha possibilitat que me l'estimi i intenti respectar-la al màxim. L'escola? La família? Els amics?
No ho sé ben bé. A la meva etapa d'estudiant, no vaig ser gaire bon alumne. La llengua i la literatura em costaven força... No hi trobava cap interès. A l'Institut la cosa va canviar una mica. Em vaig adonar que tenia una bona base, tot i només fos una base pràctica, no teòrica (no vaig aprofitar la que em van donar a l'escola).
L'entorn familiar hi ha ajudat, és clar! A casa, els pares no van poder estudiar en català i suposo que l'interès dels pares per escriure bé (o el millor possible) ha anat influint-me al llarg del temps.
Finalment, els amics. I l'entorn de les amistats. Aquest fet, també m'ha ajudat. Especialment, escriure a la revista de l'esplai. Escriure en una revista que llegeixen infants m'obligava (i m'obliga) a esforçar-me a fer-ho bé. Textos coherents, cohesionats, adequats, correctes ortogràficament, etc. Evidentment, m'ho vaig prendre seriosament, pensava que els infants havien de llegir un bon model i que no valia qualsevol cosa, que hauria estat l'opció fàcil...
Suposo que aquests han estat els motius que, personalment m'han portat a estimar-me la llengua. El dubte que em queda, és què he de fer jo per, el dia de demà quan sigui mestre, transmetre aquesta estima i que els meus alumnes procurin escriure tan bé com sàpiguen, no per tenir-me content o treure una bona nota, si no perquè s'estimen la seva llengua... Espero tenir prou temps per esbrinar-ho!